La política local a debat

Després de moltes converses personals amb amics i amigues sobre el funcionament del nostre ajuntament, després de les múltiples queixes que un sent sobre la forma de gestionar el nostre poble, un, a vegades, li entren ganes de fer alguna cosa. És cert que no és la nostra feina. Una persona normal (no dic que els polítics no ho siguin) no va pensant, en el seu dia a dia, "vinga, vaig a posar-me en el món de la política". De fet, prou-te feina tenim en gestionar la família, la feina i les diferents activitats que anem fent. Però tot i així, acabes pensant, que si suméssim els petits esforços de molta gent podríem canviar algunes coses. Podríem, de fet, intentar apropar la política a la gent. Fomentar la participació i la transparència, i fer-ho de forma altruista, seguint la mateixa estructura de funcionament que les entitats. El model polític actual s'enfonsa. Cada vegada més, s'allunya de la realitat. I no només a nivell macro (Catalunya, Espanya) si no també a nivell local. Tenim uns partits polítics locals que no es comuniquen amb el poble. En l'era de la tecnologia de l'informació, no busquen mecanismes de participació que els ajudin en la seva gestió. Tenen unes estructures i un funcionament arcaic i messiànic en que l'opinió individual està per sobre de l'opinió del grup. La pluralitat és molt difícil de gestionar, però al final, el resultat, sol ser el consens. Tot plegat, un acaba pensant, que com a mínim,. n'hem de parlar.

L'agell i el museu del foc

Visc a Sant Llorenç Savall, poble d'uns dos mil habitants de Vallès occidental. El meu poble va ser centre d'atenció mediàtica durant l'estiu del 2003 degut al gran foc que va afectar al nostre terme municipal. Durant aquells dies, va ser constant la presència dels polítics, tant del govern com de l'oposició. També durant aquells dies, les promeses d'inversions, per part d'ells, per pal·liar el desastre, van ser de tota mena. Passats cinc anys, costa veure alguna d'aquestes inversions. Ara si, però, ara tindrem un museu, el museu del foc: un museu de caire comarcal que té com objectiu informar i educar a la ciutadania del perill del foc. No vull entrar a valorar si en el s.XXI, té molt sentit construir un museu temàtic en un poble petit, el que si tinc clar és que no crec que tingui molt sentit tirar a terra un antic mas, que pot tenir els seus orígens en el s. XI, com és el mas de l'Agell (sense tenir en compte la seva importància històrica), per construir-hi en aquells terrenys el museu. Si el museu del foc ha de fer-se en l'Agell, llavors el projecte hauria de tenir en compte i respectar aquells elements que permetin preservar el nostre patrimoni cultural i la memòria històrica d'aquest poble. Tot i això, el que es fa més difícil d'entendre, és que un govern, tant a nivell local com comarcal, que es defineix d'esquerres porti endavant un projecte com aquest amb una sensibilitat nul·la pel patrimoni local.

La fi de la societat de consum

Ara és el moment. Els que no creiem en el sistema és el moment de contribuir encara més en la desacceleració de l'economia. Hem d'intentar consumir el mínim, sobretot en aquest moment de crisis. No tant per la nostra butxaca, que de fet, no crec que estigui millor ni pitxor que l'any passat, sino per accentuar la crisis del sistema. Hem d'aprofitar aquest moment d'alarmisme generalitzat per fer veure els poders econòmics que el model és insostenible i que de fet depén de la voluntat de consumir o no dels habitants d'aquest món, sobretot dels occidentals. Ja ser que opinar això des de la meva possició de persona adulta i amb feina fixa, és molt comode. Però la faig sobretot pensant amb els meus fills. No vull que es desenvolupin en aquest sistema. Espero que puguin viure en un sistema més simple que dongui valor el que realment en té i no es perdin en aquest sistema de treballar per consumir sense poder disfrutar dels plaers reals de la vida.

La gran ruta dels alps 2008

Si l'estiu passat van ser els pirineos, aquest estiu toca els Alps. Després d'un munt d'anys pensant-hi, ha arribat el moment. L'estiu passat vaig fer una prova fent una ruta pels pirineos. Això d'anar en bici en solitari feia molt temps que no ho feia i per tant, abans d'aventurar-me pels Alps, vaig provar algo que ja ho coneixia. De fet, ports com el Portalet, l'Aubisque i el Tourmalet (entre altres) ja els havia fet de més jove. Ara si, aquest estiu el meu objectiu és fer els ports alpins mítics del tour de france (Galibier, Izoard, ...). La meva ruta sortirà de Ginebra el dia 8 de Juliol i tinc la intenció d'arribar a Niza el 16 de Juliol, tot i que dubto de tirar cap a Avignon per aprofitar i fer el Mont Ventoux. No ser, encara tinc uns dies per pensar-m'ho abans de comprar el billet de tornada des de Niza. Com l'any anterior, me'n vaig sol. No és que tingui vocació de solitari, però la veritat és que a certes edats i al Juliol, costa trobar gent que es pugui plantejar aquest tipus de repte. De fet si hi ha algú que llegeix aquest escrit i té l'intenció de fer quelcom similar que no dubti en comunicar-m'ho ja que no m'importaria anar acompanyat. Bé, tot i que encara falta temps, ja tinc la ruta mig coll avall.

De alps 2008

Internet o no internet, aquesta és la qüestió

Em sembla que la resposta és obvia. En certs aspectes, ja hi ha moltes persones que no en poden prescindir (tot i que això és relatiu), entre elles, jo. La veritat és que s'ha convertit en una eina de treball, de consum i fins i tot de relació. En aquest darrer aspecte, jo fins ara, només utilitzava el correu. Ara, amb els blocs, la relació és pot extendre fora del teu cercle d'amistats i coneguts. Evidentment, a partir d'uns certs temes d'interés comú.