La fi de la societat de consum

Ara és el moment. Els que no creiem en el sistema és el moment de contribuir encara més en la desacceleració de l'economia. Hem d'intentar consumir el mínim, sobretot en aquest moment de crisis. No tant per la nostra butxaca, que de fet, no crec que estigui millor ni pitxor que l'any passat, sino per accentuar la crisis del sistema. Hem d'aprofitar aquest moment d'alarmisme generalitzat per fer veure els poders econòmics que el model és insostenible i que de fet depén de la voluntat de consumir o no dels habitants d'aquest món, sobretot dels occidentals. Ja ser que opinar això des de la meva possició de persona adulta i amb feina fixa, és molt comode. Però la faig sobretot pensant amb els meus fills. No vull que es desenvolupin en aquest sistema. Espero que puguin viure en un sistema més simple que dongui valor el que realment en té i no es perdin en aquest sistema de treballar per consumir sense poder disfrutar dels plaers reals de la vida.

La gran ruta dels alps 2008

Si l'estiu passat van ser els pirineos, aquest estiu toca els Alps. Després d'un munt d'anys pensant-hi, ha arribat el moment. L'estiu passat vaig fer una prova fent una ruta pels pirineos. Això d'anar en bici en solitari feia molt temps que no ho feia i per tant, abans d'aventurar-me pels Alps, vaig provar algo que ja ho coneixia. De fet, ports com el Portalet, l'Aubisque i el Tourmalet (entre altres) ja els havia fet de més jove. Ara si, aquest estiu el meu objectiu és fer els ports alpins mítics del tour de france (Galibier, Izoard, ...). La meva ruta sortirà de Ginebra el dia 8 de Juliol i tinc la intenció d'arribar a Niza el 16 de Juliol, tot i que dubto de tirar cap a Avignon per aprofitar i fer el Mont Ventoux. No ser, encara tinc uns dies per pensar-m'ho abans de comprar el billet de tornada des de Niza. Com l'any anterior, me'n vaig sol. No és que tingui vocació de solitari, però la veritat és que a certes edats i al Juliol, costa trobar gent que es pugui plantejar aquest tipus de repte. De fet si hi ha algú que llegeix aquest escrit i té l'intenció de fer quelcom similar que no dubti en comunicar-m'ho ja que no m'importaria anar acompanyat. Bé, tot i que encara falta temps, ja tinc la ruta mig coll avall.

De alps 2008

Internet o no internet, aquesta és la qüestió

Em sembla que la resposta és obvia. En certs aspectes, ja hi ha moltes persones que no en poden prescindir (tot i que això és relatiu), entre elles, jo. La veritat és que s'ha convertit en una eina de treball, de consum i fins i tot de relació. En aquest darrer aspecte, jo fins ara, només utilitzava el correu. Ara, amb els blocs, la relació és pot extendre fora del teu cercle d'amistats i coneguts. Evidentment, a partir d'uns certs temes d'interés comú.